BIOÈTICA. INTRODUCCIÓ. (Catalan)

Charles SUSANNE
Universitat Lliure de Brusselles
dilluns 28 de juny de 2010
par  cilalp_france
popularité : 100%

Les ciències naturals han estat sovint vinculades a "perillosos" missatges per a la percepció de la persona humana i també per a l’ordre social. La Terra ja no és el centre de l’univers, Europa ja no és el centre de món, un ordre cosmològic i religiós ja no condiciona el món i la societat, els principis de l’evolució paleontològica humans no són diferents dels de l’evolució animal, l’ADN utilitza el mateix codi genètic per al conjunt dels vivents i tenim un 99,5% de similitud genètica amb els ximpanzés. La consciència inclou realitats polimòrfiques, com la memòria, la percepció, l’atenció, les emocions, ... i fins i tot en moltes investigacions hom dissecciona el pensament humà.

LA VIDA ÉS BIOLÒGICA.

La biologia és el centre de controvèrsies, l’evolució biològica es veu com una amenaça a les creences religioses, la biologia també pertorba les persones que en el pla polític no volen veure com la investigació biològica occidental desmitifica la vida (humana) i les que segueixen veient la vida com quelcom sagrat.

Els debats (enfrontaments?) evolucionisme - creacionisme, progrés – atzar, materialisme - espiritualitat, i fins i tot els debats sobre el respecte de la dimensió humana gairebé no s’actualitzen a la llum del coneixement modern.

La vida és biologia, química, i avui en dia, amb la nanotecnologia, fins i tot física. La vida es redueix als mecanismes vitals d’una cèl·lula, al control del codi genètic de l’ADN, a la regulació de la síntesi de proteïnes, ... El coneixement d’aquests mecanismes contribueix a comprendre millor les funcions vitals.  

LA VIDA HUMANA

Els mecanismes de la vida es redueixen als mecanismes vitals d’una cèl·lula, al control del codi genètic, a la regulació de la síntesi de proteïnes: la biologia ha esdevingut química i física. De manera conscient o inconscient, els debats bioètics arrelen en aquesta desmitificació de la vida humana.

Però definir la vida humana o la d’un ésser humà no significa haver de limitar-se a criteris biològics, excepte potser si es té en compte el límit metafísica de la concepció, a la qual alguns consideren que ja aporta tot la potencialitat d’una persona . En els éssers humans, cal distingir la vida biològica de la vida humana conscient i / o del reconeixement social d’aquesta vida.

Per definir la vida humana, les possibilitats no són gaire nombroses: o bé la definició és metafísica, o bé la vida es concep com un continu biològic.

Alguns oferiran un "dret a la vida" entès com un dret absolut i metafísic, vinculat estretament a la filosofia segons la qual la vida seria un regal de déu. La concepció, la fusió de l’òvul i l’espermatozoide es consideren com el començament de la vida humana. Aquesta fecundació arriba fins i tot a ser considerada sagrada. Aquest dogma té, òbviament, "conseqüències biològiques", com ara considerar que l’òvul fecundat és ja una persona, que la fecundació in vitro s’hauria de prohibir, que l’avortament és immoral i també ho és la contracepció.

El biòleg, en canvi, només pot arribar a les conclusions següents:
- 1) les característiques químiques i físiques de la vida humana no són en absolut diferents de les característiques de la vida en general i, en particular, de la vida animal.
- 2) l’òvul, i per tant també l’òvul fecundat, no té cap característica vital excepcional.
- 3) les primeres etapes del desenvolupament embrionari no estan diferenciades.
- 4) el desenvolupament anatòmic pot ser descrit i estudiat fàcilment; la maduració és més difícil de definir.

De fet, la vida és un continu, i qualsevol base científica que pretengui determinar el començament de la vida (humana) és inexistent. La definició de vida humana és, en conseqüència, totalment arbitrària.

És normal, quan un no està vinculat amb els dogmes filosòfics esmentats, definir la vida humana no pas sobre la base de criteris biològics sinó de criteris socials, i per tant en funció de la voluntat de donar vida.

QÜESTIONS DE BIOÈTICA ACTUALS

En el debat bioètic, el problema de la definició de la vida i de la mort segueix sent crucial, des de l’avortament a l’eutanàsia, la fecundació in vitro, la mare de lloguer, els animals transgènics, el diagnòstic prenatal, el consell genètic prenatal, i potser demà la teràpia gènica.

Sembla lògic que l’home, en la seva lluita contra les forces de la natura utilitzi les seves capacitats reproductives de manera no animal; és a dir, que una reproducció planificada i intencionada ha de ser la pròpia dels éssers racionals. No acceptar aquest principi implica considerar premisses teològiques, com ara la idea que el sexe no adreçat a la procreació és anar en contra d’un principi diví. Admetre’l, en canvi, és fer de l’home i del seu futur individual o col·lectiu, l’única mesura que ha de tenir en compte el legislador per a la redacció de normes jurídiques, quan aquestes s’apliquen a la conducta humana o l’assignació de fons per a la investigació científica.

L’ús de tecnologies per aconseguir una paternitat desitjada és un objectiu de la humanitat perquè sigui més fàcil a les persones moralment responsables esdevenir fraternes. Només en base a arguments teològics o ideològics, aquesta tecnologia podria ser considerada immoral. L’augment de la nostra comprensió de la biologia i la tecnologia facilitarà, sens dubte, les nostres possibilitats de programació i també la nostra consciència d’una paternitat responsable i lliure. La llibertat de pensament en aquest àmbit més que altres, implica la llibertat d’opció filosòfica i també implica que un grup religiós no imposi, de manera directa o indirecta, la seva llei. La sexualitat genera prejudicis que es presenten com si fossin veritats, mentre que les conductes sexuals íntimes pertanyen als individus i que la seva moralitat és variable tant en l’espai com en el temps.

Per tant, cal concloure de manera no específica. La multitud d’opcions morals impliquen el respecte i la tolerància propis del pluralisme, que es remunta als principis d’igualtat, llibertat i fraternitat.

També cal que hi hagi voluntat política per impedir la manipulació de les ments i l’ocultació dels problemes. Aquesta voluntat no sempre és present perquè la discussió està inevitablement lligada a la de la definició de l’estatut de l’embrió o a la de la mort, i està també inevitablement lligat a implicacions filosòfiques diverses. Això és especialment cert pel que fa als debats sobre la interrupció voluntària de l’embaràs, la fecundació in vitro, els embrions supernumeraris, el diagnòstic preimplantatori, el consell genètic i la teràpia gènica, així com sobre l’eutanàsia .

Només la manera teològica o ideològica d’argumentar rebutja una reproducció planificada i conscient, rebutja les tècniques de reproducció "artificial" com una cosa natural per als éssers racionals i jutja com immoral les tècniques emprades per aconseguir la planificació de l’infant desitjat. En la meva opinió, existeix ja un molt ampli consens en considerar moral i responsable la programació de la reproducció. Els recents avanços biològics, i les tècniques que sens dubte s’aniran desenvolupant, augmentaran encara més el sentiment de reproducció voluntària i desitjada. Els avenços científics, socials i morals estan relacionats entre si: tot i que una relació directa entre aquests progressos no pot ser establerta, una aturada en un sol d’aquests progressos, porta, tard o d’hora, a la dificultat de seguir avançant. La llibertat es veu afectada molt més per obscurantisme que per excés de coneixements científics.


Documents joints

programme English
programme English
programme Espagnol
programme Espagnol

Annonces

“Secular views in bioethics” Review and Prospects

INTERNATIONAL SYMPOSIUM

Friday, September 30th 2011

Saturday, October 1st , 2011

Campus Universitat de Barcelona

Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

Avda. Diagonal, 684

08034-BARCELO A

Under the auspices of the Observatori de Bioetica i dret and of the Faculte de Droit, universitat de Barcelona (Prof. Maria Casado and Albert Royes)

- Registration form and support – Barcelona symposium

- Registration form and payment (at the order of Libre Pensée) send to : Libre Pensée 10/12 rue des Fossés St Jacques 75005 Paris, France

- Symposium registration + proceedings : 20 €
- Support (50 € and more)

See all the informations in English, French, Spanish, Catalan, Portugais, Neerlandais, Greek